IES SAFAREIG, de Sergi Ramada:
Segons el Diccionari Normatiu de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, un safareig és un “receptacle
més o menys gran, generalment rectangular, d'obra, marbre o pedra artificial,
que s'ompli d'aigua i servix per a llavar la roba”. Ací, a Vilamarxant, al
safareig el coneixem més -almenys la meua generació- com “llavador”. I prop del
nostre institut en tenim un.
El nostre safareig o llavador,
situat a la plaça del mateix nom, és un dels racons més estimats i valorats del
nostre patrimoni. Els vilamarxanters estimem el nostre safareig, i el
considerem un símbol del poble.
A més a més - i per a mi és el més important
-, si adoptem el nom de Safareig estarem fent un reconeixement no a grans
personalitats o membres destacats de la societat, com s’ha fet a altres centres
educatius amb bon criteri, sinó a tot un poble i, especialment, a les dones. I
no em referisc a elles des de la vessant sexista que considera la dona
responsable única de les tasques domèstiques, sinó des de la perspectiva
històrica que la dona ha estat, efectivament, la principal usuària d’aquesta
rústica instal·lació i, per extensió, ha estat qui ha dut endavant la família
generació rere generació. Amb aquest nom estaríem fent un merescut homenatge a
les nostres iaies, besiaies, rebesiaies i totes aquelles dones que han acudit
al safareig per llavar i viure en blanc i negre perquè hui puguem somriure en
color. No faig amb el safareig un homenatge a la Història amb majúscula, sinó a
la menuda història, la intrahistòria, que és l’autèntica crònica dels pobles i
també mereixeria la inicial amb lletra capital.
D’altra banda, he considerat per a la meua
proposta les característiques eufòniques del mot “safareig”. És una paraula
curta, que comença amb sons suaus per culminar de manera contundent, com ho fan
les paraules agudes, amb eixa –ig final que també ostenten “puig”, “roig”, “xiuxiueig”
i aquest “boig” que fa una proposta tal en arribar a “maig”. Particularment,
trobe que és una paraula molt valenciana, com “sambori”, “burumballa”, “xarxa”,
“panfígol” o “rent”. Així que suggerisc “safareig” com a homenatge a la nostra
estimada llengua.
En definitiva, presente el terme “safareig”
com a nom per al nostre institut, per una triple raó: perquè és un símbol viu
de Vilamarxant, perquè està associat a les dones que ens han precedit, i perquè
és una paraula curta i rotunda que transpira valencianitat.
IES LLAVADOR, de Mireia Garcia:
La
construcció del llavador de Vilamarxant data de 1903. Consta d’una planta
rectangular amb coberta a quatre
aigües de teulada, en l’interior ens trobem amb dues piles longitudinals que
reben l’aigua de la sèquia major, i l’aboquen de nou a la mateixa sèquia,
coneguda en aquest tram com la sèquia del Molí per la seua proximitat al
conegut Molí del Garrut. Es troba en perfecte estat de conservació i en
l’actualitat es manté el seu ús tradicional
i encara hui, hi ha algunes dones majors
del poble que ho segueixen utilitzant. Es un dels pocs llavadors que podem
trobar a la Comarca i per descomptat un dels poquíssim que queden, on es poden
veure, encara, dones que baixen a llavar.
IES PONT DE FERRO, de Mireia Garcia:
IES LES RODANES, de Anna Luna:
El
nom que he elegit per al meu institut és: I.E.S Les Rodanes.
Pense que és un bon nom per al meu institut, ja que el "Parc natural de les Rodanes" és el pulmó de l'àrea metropolitana de València, i és un orgull per a nosaltres, els habitants, tindre'l al nostre poble.
El
"Parc natural de les Rodanes", és un paratge que presenta un elevat
valor natural, ric en fauna i flora.
És
un paisatge muntanyós, que acull importants espècies vegetals i posseeix un
gran valor geològic. Es localitzen importants coves i cims subterranis,
protegits legislativament.
La vegetació posseeix varies espècies d'interés i pel que fa a la fauna, les espècies que es localitzen són les habituals en aquesta muntanya.
És un paratge que té un nombrós nombre de turisme, ja que està adaptat per a tot tipus de visitants.
La vegetació posseeix varies espècies d'interés i pel que fa a la fauna, les espècies que es localitzen són les habituals en aquesta muntanya.
És un paratge que té un nombrós nombre de turisme, ja que està adaptat per a tot tipus de visitants.
És
un lloc emblemàtic de Vilamarxant, que el varen declarar parc natural.
Al
poble hi ha un grup de persones que tots els caps de setmana és reuneixen per a
eixir a caminar i el seu lloc elegit sempre són Les Rodanes. Aquest grup de
persones són els encarregats de fer rutes i eixides per a tot el poble o per a
qualsevol visitant de fora que vulga gaudir d'elles.
A
més a més, a l'any 2015 es va crear un alberg a la falda de la Rodana, en el
que hi ha allotjament i un restaurant per a poder gaudir de la gastronomia del
nostre poble i de la Comunitat Valenciana en general. Gràcies a aquest nou
projecte, el turisme ha anat cresquent i tots els caps de setmana la Rodana està
més plena de vida.
Per
totes aquestes raons i moltes més crec que és un dels noms més idonis per al
meu institut. Institut Les Rodanes crec que té molt bon futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario